.jpg)
Durant dècades, l'èxit turístic s'ha mesurat amb una sola xifra: l'ocupació. Omplir a l'agost era sinònim de bon any; tanmateix, avui sabem que aquesta fotografia és incompleta. Un destí o un establiment que concentra la seva activitat en tres mesos i viu amb la persiana mig abaixada la resta de l'any no té un problema de demanda, sinó de model.
L'estacionalitat és cara, encara que no sempre es vegi. Obliga a dimensionar equips, infraestructures i serveis per a pics que duren setmanes, encareix els costos fixos en els mesos vall, alimenta la temporalitat laboral i debilita les comunitats que viuen del sector. A més, els pics saturen. En temporada alta, la pressió sobre el territori, l'habitatge i els serveis públics es torna difícil de sostenir i erosiona la mateixa experiència del visitant.
Desestacionalitzar no consisteix a repartir els mateixos turistes en més mesos, ni a abaixar preus a l'hivern i esperar. Exigeix construir raons per viatjar quan no és estiu, i això passa per una oferta que no depengui del clima: gastronomia, cultura, enoturisme, natura, esport, benestar, congressos i reunions. Passa també per apostar per segments amb flexibilitat de dates, com el teletreball, els viatgers sènior o les estades llargues, i per mercats emissors el calendari de vacances dels quals no coincideixi amb el nostre.
I exigeix, a més, una cooperació que avui encara no és la norma. Cap hotel, restaurant o empresa d'experiències pot desestacionalitzar en solitari: si l'entorn tanca, el viatger no ve. Calen destins que mantinguin oberts serveis, transport i programació durant tot l'any, i una promoció coordinada entre administracions i empreses que posi el focus en la temporada mitjana i baixa.
Convé, a més, canviar l'indicador. L'ocupació continua sent útil, però s'ha de llegir juntament amb altres mètriques: els ingressos per habitació disponible, l'estada mitjana, l'estabilitat de l'ocupació i el repartiment de l'activitat al llarg dels dotze mesos. Un 90 % al juliol i un 30 % al febrer no és millor que un 65 % sostingut durant tot l'any; en rendibilitat, ocupació i sostenibilitat, probablement és pitjor.
El sector turístic té l'oportunitat de passar de gestionar pics a gestionar l'any complet. Qui ho aconsegueixi no només serà més rendible: serà més resilient, oferirà una ocupació més estable i construirà un turisme que convisqui millor amb els qui viuen al destí els dotze mesos.
